Especificacions del HW original

El HW original subministrat per programar una teixidora Mayer era una terminal tonta (Wyse WY-50) per poder donar comandes/verure l'estat i una unitat de cinta per poder guardar/carregar nous patrons de teixit.

Terminal Wyse WY-50

Quick Reference Guide (obtingut de vt100.net)

La conexió del port serie del terminal normalment està configurada a: Bauds:9600 Parity:Even DataBits:7 StopBits:1 Tot i que en algunes màquines més noves estan configurades a Bauds:9600 Parity:None DataBits:8 StopBits:1.

En cas que no s'encerti la configuració, el problema es detecta amb facilitat. Ja que l'efecte que produeix aquest error de configuració és que només es transmeten bé el +-50% dels caracters.

Per tan si veiem a la pantalla plena de caracters estranys però també es veuen algunes lletres corresponents al texte del menu, llavors tenim la conexió del terminal en la configuració equivocada i per sol·lucionar el problema hem de canviar a l'altre opció.

Unitat de Cinta

FACIT 4302

Pinout FACIT 4302
PIN	Nom	Dir	Descripció
1	Shield	--	Pantalla cable
2	Txd	O	Transmisió de dades
3	Rxd	I	Recepció de dades
4	RTS	O	Unitat preparada per enviar
5	CTS	I	Es poden enviar les dades
7	GND	--	Referència 0V
11	Eject	I	Expulsar cinta
14	BufferSTout	O
16	BufferSTin	I
20	Operable	O

Parametres de conexió: Bauds:9600 Parity:None DataBits:8 StopBits:1

Sembla que els de Mayer tenen la seva versió de unitat de cinta (MAYER 905) que es comporta de manera similar a la FACIT 4302 tot i que han canviat algunes linies de lloc en la unitat.

Internament les dues unitats són força semblants a nivell lògic (CPU MC6805 de Motorola, un port UART + un Baud Rate Generator fixe, un Versatile IO Adapter on s'hi conecten la major part d'IOs...)

La principal diferència és que l'unitat FACIT usa circuiteria de disseny propi per control·lar la cinta mentre que en la MAYER s'ha utilitzat una unitat de cinta amb controladora integrada (TEAC MT-2). Aquest fet combinat amb que els xips de la MAYER són versions més noves apunta a que la unitat de MAYER és una copia millorada de la FACIT...

Pinout MAYER 905
PIN	Nom	Dir	Descripció
1	Shield	--	Pantalla cable
2	Txd	O	Transmisió de dades
3	Rxd	I	Recepció de dades
4	RTS	O	Unitat preparada per enviar
5	CTS	I	Es poden enviar les dades
7	GND	--	Referència 0V
13	Eject?	I	Possiblement el pin 11 de la FACIT
15	BufferSTout?	O	Possiblement el pin 14 de la FACIT
16	BufferSTin	I
20	Operable	O

Protocols

Protocol hardware

Comportament de la unitat de cinta observat durant les proves

Cassete de dades

Cassete d'audio

Primer de tot remarcar que la unitat de cinta *NO funciona amb cassetes estandard*. Les cintes de dades tenen una indentació que la unitat utilitza per identificar-les i assegurar-se que estiguin sempre posades de la mateixa cara.

Un cop la unitat detecta que té posada una cinta vàlida activa les senyals Operable,RTS i BufferSTin indicant que esta llesta.

Si quan s'engega ja té una cinta posada, llavors no indica que estigui llesta.També després d'un error i/o problema de comunicació, la manera per que la unitat de cinta torni a passar al estat de llesta és expulsant la cinta i tornar-la a posar.

Per iniciar una lectura n'hi ha prou en activar la linia CTS de la unitat i aquesta comença a transmetre les dades fins que arriva al final de la cinta. Un cop detecta el final de la cinta desactiva les senyals Operable i BufferSTin i procedeix a rebobinar la cinta. Un cop acaba de rebobinar expulsa la cinta (en els models que no disposen de expulsió automàtica, encen el led indicant que es pot treure el cassette)

Per l'escriptura sembla que l'única cosa que s'ha de fer és enviar les dades i un cop s'ha acabat fer un Eject per indicar que s'ha acabat. Tot i això sembla que hi ha algun problema ja que de moment no s'ha aconseguit recuperar totes les dades guardades. Noves proves apunten a que en els intents de gravació s'ha enviat la senyal de final (Eject) abans que els buffers de dades estiguessin buits i per tan les dades no s'han escrit mai a la cinta....

Al igual que a la lectura la unitat rebobina la cinta abans d'expulsar-la.

IMPORTANT: Durant proves fetes a Artipunt s'ha descobert que el taler quan envia el pols d'Eject ho fa només durant 900 μSecs

Info treta de documentació antiga

En la segënt taula es mostra a quin valor posa la MRSJ les linies de control durant les diferents operacions:

MRSJ MENU TEXTE			MRSJ MENU WYSE WY-50			ESTAT
BuffSTin pin 16	CTS pin 5	Eject pin 11	BuffSTin pin 16	CTS pin 5	Eject pin 11
0	1	0	0	1	1	INIT
1	1	0	1	1	1	LA
0	1	0	0	1	1	RESET
0	1	0	1	1	1	Preparat per carregar
0	1	0	0	1	1	Mostra text (LA)
1	1	0	1	1	1	confirma text (LA)
?	1	0	1	1	1	Transmissió (LA)
0	1	0	0	1	1	Initial Status
1	1	1	0	1	0	SC
0	0	0	0	1	1	RESET
0	1	0	0	1	1	preparat per grabar
?	?	0	?	?	1	Eject
0	1	0	0	1	1	Initial Status
Dades extretes del fitxer ldst.txt

Protocol software

Comportament de la unitat de cinta durant les proves

Per canviar el protocol de comunicació de la unitat de cinta es fa amb un interruptor situat al interior de la unitat, que està sota del port serie. La manera més senzilla de accedir-hi es retirant la tapa superior i usar un tornavis per canviar-lo de posició.

Quan treballa en aquest mode la unitat tot just engegar-se (o després d'un reset) envia la seqüènica ESC D

Tot i això continua obeint la linia CTS per les dades que transmet (si es desactiva el CTS es para la transmissió de dades fins que no es torni a activar).

Ordres
Codi	Funció
ESC A	Abort
ESC C	Check Media?
ESC D	Read Tape
ESC E	Write Tape
ESC X	Format Floppy disk

Respostes
Codi	Nom
ESC D	medi incorrecte
ESC F	cinta a punt

Documentació original

Descripció del protocol de transferencia alternatiu (Jacquardtronic)
----------------------------------------------------------------------

                                                     Adrià 16/05/2006

1. INTRODUCCIÓ
2. FUNCIONAMENT
   2.1 Inici d' operacions.
   2.2 Protocol de transferència.
   2.3 Operació format.
3. PROBLEMES
   3.1 Velocitat de Laden.
   3.2 Errors de transferencia.

1. INTRODUCCIÓ

   Hem trobat que les màquines Jacquardtronic, almenys les que es poden 
trovar a Encajes S.A. Colombia, no fan servir el mateix protocol "Mayer"
per controlar les transferències de dissenys. Es possible que aquest 
protocol no sigui únic de les màquines Jacquardtronic, o fins i tot que
hi hagin màquines Jacquardtronic que façin servir l' altre, aixi que
l' anomenarem protocol de transferencia alternatiu o per software.

   Mentres que la resta de màquines fan servir les senyals de hardware 
del RS-232 (RTS, CTS, etc...), aquestes màquines fan servir només els
pins Rx i Tx de la conexió CASSETTE, i envien unes sequencies d' escape
determinades per controlar les transferencies. Es veu que no cal un 
terminal Mayer especial per controlar aixó, sinó que qualsevol terminal
soporta els dos modes de funcionament sense cap tipus de configuració
per part de l' usuari. Aixó s' ha de confirmar ja que els terminals d'
Encajes S.A. son tots prou nous.


2. FUNCIONAMENT

2.1 Inici d' operacions.

   Al protocol hardware "de tota la vida", hi han dos operacions 
diferents, LA(laden) i SC(schreiben). Quan la màquina vol que li enviem
dades (LA) lo que fa es activar les senyals Eject, DSR i CTS del Facit
(Cassette). Quan es vol fer SC, lo que fa es enviar les dades per el 
Facit directament.

   Al nou protocol, es contemplen tres operacions: LA, SC i FO (format).
Per realitzar qualsevol de les tres, la màquina primer reseteja el 
canal de dades i despres l' activa un altre cop. Aixo es equivalent a
rebre les següents seqüencies per el facit:

(ESC es l' escape ASCII, 27 decimal, 1Bh hexadecimal o 033 octal.)

	Màquina -> ESC A (Abort transfer).

		No fem res.

	Màquina -> ESC C (Iniciar transfer).

A aquest darrer ESC C hem de respondre obligatoriament amb

		   ESC F (Facit ready).

amb aixo es dona el canal de dades per establert (La màquina li diu 
DATA CARRIER). Ara esperem a rebre una nova seqüencia per el facit,
de tres possibles:

	ESC D (Iniciem un LAden).
	ESC E (Iniciem un SCreiben).
	ESC X (Iniciem un FOrmat).

Cal destacar que quan es rep el primer ESC (ESC A), el programa s' 
adona de que es farà servir aquest nou protocol, i ha de desactivar el
flow control del port facit a la llibreria RS.


2.2 Protocol de transferencia.

   Les operacions LA i SC son transferencies de dades, nomes canvia el
sentit. En ambdos casos es fa servir el mateix protocol, nomes canvia
l' emisor i el receptor. Aixó es aplicable un cop s' ha rebut l' ESC E
o ESC D per seleccionar SC o LA respectivament.

L' emisor va enviant bytes tant ràpid com pot. Com que pot enviar 
seqüencies d' escape (ESC ?), ha d' escapar el byte ESC perque sigui
interpretat correctament. Llavors, si es vol enviar el byte 27(ESC),
s' ha de enviar doblat, 27 27. Igualment, el receptor, quan rebi aquest
ESC ESC, ho ha d' interpretar com que ha rebut un byte 27 del disseny.


Tant l' emisor com el receptor poden enviar un ESC A, per abortar la
transferencia.

El receptor, en qualsevol moment, pot enviar els següents bytes:

	PAUSE  (13h) 19 decimal.
	RESUME (11h) 17 decimal.

sense cap ESC, només un byte. L' emisor ha de pausar la transferencia
o continuarla, respectivament. Aquests codis son els que sustitueixen
el flow control hardware.

Aquests codis, al viatjar per el canal de dades, no tenen un efecte 
inmediat (com passava amb els CTS). Quan se li envia a la màquina un
PAUSE, es normal que ens envii uns quants bytes mes fins que fa cas.
Per tant es necessari enviarlo quan encara tenim puesto per almenys
uns 32 bytes per anar segurs.

De la mateixa manera, a nosaltres ens va be no fer cas inmediatament
d' aquest codi (PAUSE).  Ja que ens penalitza molt el rendiment el
mirar, cada cop que enviem un byte, si la màquina ens ha enviat un 
a nosaltres. Fent proves, s' ha trobat que les màquines Jacquardtronic
envien el PAUSE quan els hi queda espai per 29 bytes al buffer, de 
tal manera que podem comprobar si em rebut un PAUSE cada 29 bytes
enviats, com a minim dupliquem la velocitat fent aixó. De tota manera
no es segur ja que en d' altres màquines aquest buffer podria ser 
mes petit. Finalment s' ha triat de fer el check cada 10 bytes, lo 
qual continua donant un bon rendiment respecte a fer-ho cada byte.

   (Veure #define ALTERNATE_FLOW_INTERVAL a LDST.H)

Al finalitzar una transferencia SC, la màquina ens envia un ESC C,
i s' espera que responem, igual que avans, amb ESC F. Amb aixo tanquem
el canal de dades i vol dir que tot ha anat be. A l' hora de fer un LA
no es fa res per finalitzar, suposo que el cassette de la Mayer no 
enten de dissenys i de passades i no pot saber quan s' acaba el disseny
per lo tant es imposible que envii l' ESC C. Es la màquina la que sap
de passades i la que talla la transferencia.

2.3 Operació Format

   L' operació de formatejar un disc es diferent a tot aixo. Quan 
ens demanen un format amb ESC X, l' unic que fa la màquina es esperar
a que responem amb un altre ESC X per printar per pantalla que el 
format s' ha realitzat correctament. No hi ha cap transferencia de 
dades ni res.


3. PROBLEMES

3.1 Velocitat de Laden

   El cassette Mayer envia les pasades a la màquina molt més ràpid
que l' LDST. Amb el protocol hardware original, aixó es a l' inrevès.
Com que no hi ha massa diferencia en l' implementació dels dos 
protocols, no seria d' estranyar que hi hagues alguna seqüencia d' ESC
especial per canviar la velocitat del port o, en general, per iniciar
un mode de transferencia més ràpid (Compressio??). Aquesta opinió ve
reforçada per l' efecte que dona el terminal a l' hora d' enviar. Es
veu clarament com salten les pasades de 10 en 10, com si fos capaç
d' enviarles en blocs de 10. Aixo es raro perque cada disseny te una
longitud de pasada diferent, i com ja em dit abans, el cassette no
enten de pasades, sino de bytes i blocs de disc. Pero realment es veu
com, sigui com sigui el disseny, al terminal conta de 10 en 10.

3.2 Errors de transferència.

   Qualsevol error de transferencia (DATA CARRIER errors, segon la 
màquina), seria causat per alguna de les següents condicions:

   DATA CARRIER ERROR:

      Ho diu la màquina si no complim el protocol correctament.

   DATA CARRIER TIMEOUT:
      
      Ens ho diu si triguem massa (>3 segons) en començar a enviar
   els disseny despres de haver rebut el ESC D (LAden).

   DATA CARRIER ¿CHECKSUM? ERROR:

      Checksum error al mig de la transferencia. Lo normal es que 
   haguem fet overflow del buffer intern de la màquina. S' hauria de
   disminuir el valor de ALTERNATE_FLOW_INTERVAL a LDST.H.

      S' han fet moltes proves amb aquest valor i el limit es a 29,
   aixó es, amb 30 dona checksum errors. Potser en d' altres màquines
   es un valor mes petit.

Unitat de floppy

En les versions més modernes de l'unitat de dades, el lector de cinta s'ha substituit per un lector de discs de 3.5 HD (1440KBytes). Aquestes unitats soporten els protocols Software i Hardware de les unitats de cinta i tenen un pinout compatible. A més a més del mode compatible, disposen d'un mode d'alta velocitat. Els tests fets a Interlar, la velocitat de transferència rondava entre 50-60Kbits/s.

Per transferir a aquestes velocitats utilitzen una senyalització especial incompatible amb l'RS232, sembla que els pins emparats són 7 i 22,23,24. A partir del analisis de la circuiteria, semlbla que la codificació usada és un codi ternari de tipus AMI o 4B3T.

Tant la recepció com la transmissió d'alta velocitat usen un transformador per acoplar-se a les linies de transmissió. Cosa que significa que la component continua del senyal es perd.

En la unitat que es va poder estudiar a Empr , el xip usat per decodificar la senyal és un PMI LIU01 (Segons el datasheet aquest xip està dissenyat per decodificar el nivell més baix d'un codi PCM ternari).

Per la transmissió s'utilitza un SN75159, que conté 2 drivers RS422. En el circuit s'(ab)usa d'aquest xip per alimentar el primari del transformador d'acoplament i poder fer pulsos positius i negatius sense un primari amb presa intemitja.

RS422 Driver Input		Senyal Transmès
EN	A & B
0	x	0
1	0	-
1	1	+

Finalment s'ha pogut analitzar la circuiteria d'una d'aquestes unitats. Els resultats Analisis_unitat_dades_floppy canvien bastant respecte el que s'esperava. Sembla que només és necessari un parell de fils i la velocitat de transmissió de dades és molt superior (1.024MBauds) utilitzant un codificació PCM a nivell físic i un HDLC a nivell d'Enllaç. Sembla que les capes superiors usen un Stop & Wait ja que el conexionat és half-duplex.

Documentació original Interlar

Adrià Serrano <a.serrano@cadt.com>

Abstract

Resum de fets i troballes relatius a l'LDST durant la 
visita a Interlar (Joinville - SC - Brasil) entre l' 11 
i el 15 de gener de 2010.

Table of Contents

    1 Introducció
    2 Cablejat intern a les màquines
    3 Mètode de transferència ràpid
    4 Configuració del Terminal
    5 Velocitat de transferència
    6 Adaptadors USB-Serie



1 Introducció

Degut a la incapacitat per fer funcionar l'LDST a 
Interval, es va decidir viatjar-hi per intentar 
trobar-hi sol·lució. Experimentaven diversos problemes:

1. Incapacitat d'enviar dissenys a les màquines. 
  Apareixia el missatge Data carrier timeout als pocs 
  segons de començar l'enviament. Ho atribuïem a la 
  necessitat d'una nova senyal o a l'us d'un protocol diferent.

2. Comportament irregular de les comunicacions, amb 
  pèrdues de caràcters i fallos de senyals. Tot 
  semblava que es devia a un problema elèctric o 
  d'interferencies en les comunicacions.

Finalment hem trobat que 

1. El fallo no era idèntic a les 3 màquines. A una no 
  es podia enviar, a l'altre ni rebre ni enviar i a la 
  darrera l'LSDT funcionava correctament. Tot era degut 
  a danys a una placa de comunicacions de les màquines.

2. Els problemes de comunicacions irregulars (pèrdua de 
  caràcters, aparicions de caràcters estranys, etc.) 
  venien donats per dos motius independents. Per una 
  banda, hi havia un fallo de concurrencia a l'LDST que 
  causava comportaments extranys en alguns sistemes. 
  Per una altre, un dels adaptadors USB-serie de 
  Interlar donava problemes, be estava trencat o molt 
  possiblement sigui debut a un mal disseny de l'aparell.

2 Cablejat intern a les màquines

La unitat de control de les màquines (capsa negra amb 
dos connectors DB-25) porta internament dues plaques de 
comunicació per controlar la transferencia de dissenys 
i el menú.

  Placa A: Disposa de dos connectors DB-25. A un d'ells 
  hi arriben els pins coneguts del port del cassette 
  (2,3,4,5,7,11,14,16 i 20). L'altre connector DB-25 no 
  es fa servir. Si se li connecta l'entrada del 
  cassette, la diskettera mostra una llum vermella 
  d'error. Aquesta placa estava espatllada a 2 de 3 
  màquines de Interlar. Com a resultat, fallaven els 
  pins 2 i/o 3 (recepció i enviament de dades).

  Placa B: D'aparença mes moderna, disposa de dos 
  connectors DB-9. A un d'ells hi arriben els 3 pins 
  del terminal. A l'altre, hi arriben 3 pins del 
  cassette: 7(ground), 23 i 24.

3 Mètode de transferencia ràpid

Tot i tenir la màquina una placa espatllada, el 
cassette de la Mayer podia enviar i rebre dades als 
telars, a una velocitat molt superior (10x) que l'LDST. 
Aixó es degut a que s'utilitza un altre mètode de 
transferencia a través dels pins 23 i 24 del cassette.

Tot indica que aquest mètode es mes modern que el fins 
ara conegut per nosaltres. Transfereix a velocitats més 
elevades i es el que es fa servir per defecte entre la 
màquina i el cassette si es troba disponible. 

Indicis:

* La màquina i el cassette es poden comunicar amb només 
  tres pins (23, 24 i ground). Aixó s'ha confirmat 
  tallant la comunicació amb la resta de pins. 

* Ambdòs pins es fan servir tant per transferencia com 
  per enviament, s'enten que un sentit per enviament de 
  les dades i l'altre per control de fluxe del 
  receptor. S'han estudiat i descartat d'altres tècniques:

  Timing signals: L'emisor envia les dades per una linia 
  i una senyal de clock per un altre, de manera que el 
  receptor llegeix respecte a aquests clock. Es troba 
  dintre de l'standar RS-232.

  Differential signaling: En comptes de fer servir 
  linies de dades respecte a terra, es fan servir dos 
  linies (sense terra) sent la diferencia entre les 
  dues el valor resultant. Es fa servir a RS-422 entre d'altres.

* La velocitat de transferència efectiva sembla de 
  l'ordre dels 50-60 kbps.

* No s'ha pogut visualitzar la informació que es 
  transfereix mitjançant aquests dos pins. La resta de 
  pins respecten l'estàndar RS-232: Un voltatge negatiu 
  indica 0-lògic, un voltatge positiu indica 1-lògic, i 
  els voltatges es troben entre ±5 i 12 V. Els pins de 
  transferencia de dades es mantenen en un estat 
  0-lògic quan no hi ha comunicació. Qualsevol altre 
  voltatge (major de 12V o entre -5 i 5 V) no es permès.

  En cambi, aquests dos pins es mantenen a 0 Volts. No 
  s'ha apreciat fluctuació del voltatge durant la 
  transferencia. Aixó pot ser degut a que el voltatge 
  no arribava en cap moment a ±5V (mínim dels leds dels 
  quals es disposava) o be a que l'alta velocitat de 
  transferència feia aquesta fluctuació inapreciable.

* Sembla possible que es faci servir TTL sobre RS-232. 
  Això es, un funcionament idèntic al de RS-232 (marca 
  d'inici, bits de parada, etc) però amb els voltatges 
  propis dels circuits integrats: 0V per 0-lògic i Vcc

- Vcc es el voltatge d'alimentació del circuit, 
  típicament 5V encara que podria esser inferior.
   Volts per 1-lògic.
Aquesta interfície (RS-232 + TTL) 
  es fa servir molt al terreny de l'electrònica i els 
  microcontroladors.

* Els tècnics electrónics han identificat el xip que 
  governa les comunicacions com a SN75189. A la placa 
  que controla la comunicació tradicional es tracta 
  d'un MAX232 o equivalent. En teoria ambdòs xips 
  treballen amb els voltatges estandar de RS-232.

* A l'entrar al menú KA - Cassette Operations, deu 
  haver-hi algún tipus de comunicació entre la màquina 
  i el cassette, doncs hi apareix una nova opció (FO - 
  Format Data Carrier).
Quan treballa amb transferència 
  S (software), la màquina envía una petició <ESC>A 
  (abort transfer) a través del cassette a l'entrar a 
  aquest menú. Repassant el report sobre aquest mode de 
  transferencia, veig que possiblement la màquina 
  espera una resposta per la nostra part <ESC>F com fa 
  amb d'altres peticions. Es possible que el llenguatge 
  de comunicació sigui el mateix.

* Si anulem aquests pins, el cassette es comporta com 
  el LDST. La velocitat es inferior, es fan servir les 
  senyals tradicionals i desapareix la opció de formatejar.

4 Configuració del Terminal

Tradicionalment, hem configurat el terminal amb els 
paràmetres 9600/7E1 (9600 bps, 7 bits de dades, paritat 
Even). En un dels telars hi havia problemes a l'enviar 
les tecles. Calia alternar aleatoriament majúscules i 
minúscules perque la màquina entengués la petició (de 
vegades La, d'altres lA, LA, la). La tecla Enter no 
l'acceptava. Segons els operaris, es podia enviar a 
travès d'una altra tecla que no hem trobat.

Aquest problema s'ha solucionat configurant el terminal 
com a 8N1 (8 bits de dades, sense paritat). Configurat 
d'aquesta manera, el terminal ha funcionat tambè a la 
resta de màquines.

5 Velocitat de transferencia

Segons el Cristiano de Interlar, fent proves van ser 
capaços de millorar la velocitat de transferència de 
l'LDST modificant el tamany del buffer (mínim a 4096 
bytes). No hem pogut reproduïr aquests fets. Com a nota 
curiosa, hem trobat que els telars accepten velocitats 
de cassette superiors a 9600 bps sense problema, encara 
que no millora la velocitat.

6 Adaptadors USB-Serie

S'ha conclòs que l'adaptador USB de la marca Targus es 
recomenable per l'LDST. A moltes webs s'el recomana per 
aplicacions de maquinaria. En canvi, l'adaptador 
Prolific dona problemes. Segons diuen, el pin de terra 
no es troba connectat al terra de l'USB, com hauria de 
ser. D'aquesta manera funciona mes o menys amb aparells 
petits (modems, telèfons, etc.) pero causa 
comportaments extranys a l'hora de connectar-lo a 
maquinaria o d'altres aparells mes grans.

Hem d'anar amb compte perque hi ha un bon nombre 
d'adaptadors que internament son Prolific encara que 
externament no es pugui saver.

Unitat pseudo-USB

Mayer ofereix una actualització de unitat floppy a USB. En realitat aquesta actualització consisteix en que el client substitueix el floppy de 3.5 per un emulador de floppy que usa una memòria USB per guardar les imatges dels discs. La unitat que ven Mayer és la Ipcas Floppy Emulator V3 [image:usb-floppyemulator-v3.jpg] fabricada per IPCAS GmbH.

Des del punt de vista de la unitat de dades, encara continua parlant amb un disc de 3.5 i el seu comportamente és identic a una unitat amb floppy.

Per escriure/llegir discs guardats en la memòria USB, Mayer ha optat per el camí senzill i la solució que utilitza és substituir la unitat de floppy d'un PC per un emulador igual que el de la unitat de dades i continua utilitzant el mateix programa de sempre per gravar discs.

Per diversos motius, nosaltres hem optat per fer un programa capaç de convertir entre el format d'imatge de disc usat per l'emulador i el format normal. Per més informació sobre com guarda les imatges l'emulador, es pot consultar la pàgina del Format disc ipcas

Format de les dades

La especificació del format es pot trobar a Format_myr

MRSJ

Computadora

Les màquines Mayer usen una computadora industrial amb un backplane multibus per processar el disseny. El bus de comunicacions que utilitzen és l'iLBX creat per Intel i estandaritzat amb el nom MULTIBUS IEEE-796. Fitxer:145695revA iLBXspec Jan83.pdf

Fins a dia d'avui ens hem trobat 4 models diferents de computadora, ordenats de més antic a més recent :

• Model 0: Prehistòric, horror de tecnologia NMOS basat en la CPU TMS9900. Les tarjetes de control de les barres i del jacquard estan conectades directament al bus i per tan requereix tantes tarjetes que una sola caixa és insuficient. Hi han:
  • TM990/100A: CPU TMS9900 + RAM + ROM sistema + Controlador interrupcions + RS232 (usat per conectar el terminal)
  • TM990/201: Expansió de memòria RAM i ROM secundaria.
  • DATAC MPC TM990:
  • TM990:

• Model 1: Molt antic fabricat al 1978-1979 a jutjar per el tipus de components usats. Només soporta un sol patró carregat en memòria. Conté les plaques:
  • Intel iSBC88/25: CPU principal, conté el programa de control en 2 ROMs de 16Kbytes mapejades respectivament 0xFC000 i 0xF8000
  • Tarja de memòria bombolla de Fujitsu o Inel: és on es guarda el patró en ús.
  • DATAC MPC: comunicacions amb el Cassette, el PLC del taler, i sensors diversos.
  • DATAC LLC: 4x sortides òptiques que van a les barres i al jaquard.

• Model 2:Identic al Model 1 excepte que utilitza una tarja de memòria SRAM fabricada per ALC per substituir la memòria de bombolla. Conté les targes:
  • Intel iSBC88/25: CPU principal, conté el programa de control en 2 ROMs de 16Kbytes mapejades respectivament 0xFC000 i 0xF8000
  • ALC RAM1-4: Tarja de memòria SRAM conectada al bus al estil EMS de 1-4Mbytes.
  • DATAC MPC: comunicacions amb el Cassette, el PLC del taler, i sensors diversos.
  • DATAC LLC: 4x sortides òptiques que van a les barres i al jaquard.

• Model 3:Canvi considerable respecte el model anterior. En aquest model s'ha integrat en una sola tarja la CPU, i la DATAC LLC, també la CPU usada és de 16Bits i usa tota la amplada del bus a diferència de les anteriors. És la primera versió que incorpora el protocol de alta velocitat de Mayer.
  • ALC 80186 CPU
  • DATAC MPC: comunicacions amb el Cassette, el PLC del taler, i sensors diversos.
  • ALC RAM1-4: Tarja de memòria SRAM conectada al bus al estil EMS de 1-4Mbytes en mode 16 bits!!!.

• Model 4:Re-diseny total de la computadora. Sembla que la CPU és un 80386 o equivalent, guarda els dibuixos en memòria flash conectada via un slot PCMCIA. Permet tenir múltiples disenys en memòria. Tarjes:
  • ALC CPU 80386
  • DATAC MPC: comunicacions amb el Cassette, el PLC del taler, i sensors diversos.

Grup plaques maquina defectuosa de Central Encajera:

• CPU/Terminal iSBC88/25
  • Datasheet
  • User Manual
  • Hardware Reference

• Memòria: De bombolla fabricada per Fujitsu. Sembla un clon mal fet de la Intel iSBC 254, ja que no hi ha silkscreen al PCB, tots els xips són clons dels originals de Intel que ha fabricat Fujitsu o algun altre fabricant japonès i tots estan soldats directament a placa sense socol cosa que complica qualsevol reparació. Sembla que la memòria té una capacitat total de 512KBytes (4x FBM54DB cada un de 128Kbytes segons un partlist d'una revista antiga trobada per Internet)
  • iSBC 254 Hardware reference

• MPC/Cassette

• IO barres

Sembla que en les versions més modernes usen una placa feta per A.L.C. auqesta placa consisteix basicament en un grup de xips de SRAM i una interficie de conexionat al bus. La placa que s'ha pogut analitzar conté 32x D43256BCZ70L de 32Kbytes cada un donant un total de memòria de 1MByte tot i que a jutjar per les inscripcions que hi han sobre la placa sembla que pot arribar a tenir fins a 4Mbytes. Tenint en compte que la CPU té un espai d'adreces de 1MByte on hi ha de fer-hi cabre 32KBytes de ROM, 64Kbytes de RAM inclosa en la placa de CPU queda clar que tota aquesta memòria no pot estar mapejada al mateix temps al espai d'adreces de la CPU. A jutjar per la resta d'electrònica, sembla que la placa mapeja un bloc de 64Kbytes al espai d'adreces i permet seleccionar quin bloc es mapeja a través de un port d'I/O.