UEFI i CentOS
Introducció
La arrencada d'un PC x86 és gestionada per la BIOS, que s'encarrega de decidir quin dispositiu s'arrencarà i de carregar el bootloader i aquest carrega el O.S. Des de fa temps, l'estandard de la BIOS del PC, resulta insuficient, i molt limitat cosa que complica el bootloader. Limitacions:
- Mode real només 1MByte d'espai d'addreces (El kernel de Linux > 2Mbytes)
- Dificultat per tractar amb dispositius extraibles
- Només carrega un sector de 512bytes en memòria. Si el bootloader és més gran s'ha d'espavilar sol per carregar la resta.
- No funciona en mode protegit.
- No és capaç de gestionar la arrencada de diversos S.O. i requereix un bootmanager extern per poder fer-ho
- La taula de particions de disc soportada per la BIOS és molt limitada.
Per solucionar tots aquests problemes, Intel va crear l'EFI (Extended Firmware Interface).
L'EFI funciona en mode protegit, usa un esquema de particionat diferent (GPT) i és capaç de llegir particions FAT32. També disposa d'una area de memòria no volatil que comparteix amb el S.O. per amagatzemar dades de configuració, drivers .....
Arrencada EFI
Un cop ha arrencat la BIOS EFI, examina les dades en la memòria no volàtil per determinar quin dispositiu s'ha d'arrencar. Si el dispositiu és un disc , llavors examina la taula de particions buscant-ne una amb un GUID especial(C12A7328-F81F-11D2-BA4B-00A0C93EC93B). Aquesta partició ha de estar formatejada en FAT32 (Els Apple la tenen en HFS+ saltant-se l'estandard).
En Aquesta partició espera trobar una estructura de directoris del tipus /EFI/{OS}/BOOT/{bootloader}. La BIOS EFI decideix quin carregar en funció dels valors guardats a la memòria no volàtil.
Problemes amb els OS no Microsoft
Per culpa dels tractes que té Microsoft amb els fabricants de PCs, tots els PCs que venen preinstal·lats amb Windows 8 i alguns de Windows 7 porten activat el sistema de 'Secure Boot' i pre-carregat amb una clau de Microsoft.